Mary Nash

Mary Josephine Nash Baldwin, coneguda com a Mary Nash (Limerick, 1947), és una historiadora irlandesa, resident a Barcelona i a Caldes de Malavella, Catalunya des de 1968. Va ser catedràtica d' Història Contemporània des de 1991 a la Universitat de Barcelona. En l'actualitat és catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona.

Formada a les universitats de Cork, Torí i Barcelona, el 1967 es llicencià a la Universitat Nacional d'Irlanda, i el 1975 obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà tres anys més tard en l'especialitat d'història moderna amb la tesi ''La dona en les organitzacions polítiques d'esquerres a Espanya, 1931-1939''. Ha sigut catedràtica d'història contemporània en aquesta mateixa universitat des de 1991 fins 2017 i actualment n'és catedràtica emèrita. S'ha especialitzat en història de les dones. Va ser pionera en la introducció de la historia de les dones a Espanya, amb la seva recerca publicada des de l´any 1974 i en la recuperació de la memòria històrica de les dones republicanes. La seva recerca inicial es va centrar en les dones, ciutadania i resistència antifeixista durant la Segona República i la Guerra civil. Ha publicat sobre feminismes, gènere i ciutadania, cultures polítiques i les fronteres canviants entre públic i privat. La seva recerca s' ha dedicat a la cultura política del feminisme en el marc de la Transició democràtica. També s' ha consagrat a l' estudi de la intersecció entre discursos d'alteritat, diversitat cultural, gènere, migració o turisme de masses com a escenaris transformadors de pràctiques socials i de gènere en la societat catalana i espanyola. Principal introductora dels estudis sobre dones i gènere a la universitat espanyola, va ser una de les promotores del feminisme acadèmic.

El 1967 es va llicenciar en història i civilització francesa a la Universitat Nacional d'Irlanda de Cork. Va realitzar un postgrau en història a l'Institut Universitari d' Estudis Europeus de Torí, Itàlia, el 1968 i després es va traslladar a Barcelona. El 1974, sota la dictadura franquista, va inaugurar una assignatura sobre història del feminisme i de les dones en la llicenciatura d' història de la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 1977 amb la tesi La dona en les organitzacions polítiques d' esquerres a Espanya, 1931-1939. El 1982 fundà el Centre de Recerca Històrica de la Dona (CIHD), Universitat de Barcelona, el primer espai universitari a Espanya dedicat a la història de les dones. El 1991 va dirigir en aquest Centre el primer postgrau universitari en estudis de gènere en formació en coeducació no sexista. Des de 1988 és membre fundador del consell de redacció de la revista Història Social. Va participar en la primera reunió del comitè nacional de la International Federation for Research in Women´s History (IFRWH) el 1989 a Bellagio, Itàlia. El 1990 va impulsar la creació de la Comissió Interuniversitària que va donar peu a la fundació de el 1991 de l'''Asociación Española de Investigación de Historia de las Mujeres'' ''(AEIHM)'' Ha estat la seva presidenta fundadora entre 1991 i 1997. El 1994 va ser cofundadora d'''Arena''l, revista d'història de les dones, de la qual segueix com a codirectora el 2025. El 1997 va fundar el Grup Consolidat de Recerca Multiculturalisme i Gènere de la Universitat de Barcelona.

Va col·laborar amb la xarxa europea de gènere European Network of Women ́s Studies del Consell d'Europa en relació amb les transicions democràtiques i la igualtat i drets de les dones. Ha col·laborat amb la UNESCO i la Comissió Europea.

Ha obtingut el premi Emilia Pardo Bazán pel treball ''Presència i protagonisme. Aspectes de la història de les dones'' (1984) i la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi (1995). Ha aconseguit també la Medalla al treball President Macià (2008) i la Medalla Narcís Monturiol (2018). Ha sigut investida doctora honoris causa el 2010 per la Universitat de Granada i el 2018 per la Universitat Rovira i Virgili. Ha estat guardonat amb el Premi Territoris de la Memòria (2020) en reconeixement de la seva tasca de recuperació de la memòria història de les dones. Va ser Presidenta de la Comissió d' Humanitats de l' Agència de Qualitat Universitària de la Generalitat de Catalunya. El 2022 la Universitat de Barcelona va promoure la seva candidatura al Premi Princesa d'Astúries en la seva categoria de Ciències Socials. El 2024 va ser atorgada el Premi d'Honor Sàpiens per la seva trajectòria pionera en la història de les dones.

El 2024 va fer donació de part de la seva biblioteca al Institut Català de les Dones i el seu arxiu personal al CEHI, Universitat de Barcelona. Proporcionat per Wikipedia